The Spanish Way of Life

El teu germà es vol comprar un pis. De fet, està a punt de comprar-se'l. El teu germà ha viscut sempre amb els teus pares. Ara ja té una edat i fa temps que necessita sortir de l'ou. Ja ha sortit de l'ou en molts aspectes, no fotem, però quan tens 27 anys necessites sortir de l'ou del tot. I ara ho farà.

Quan ho vas saber, et van passar unes quantes coses pel cap: Vols dir que ara és bon moment per comprar? No s'enganxarà els dits? Tu no et compraràs mai un pis?

Tu NO et compraràs MAI un pis.

És curiós però ho tens assumit. Has decidit viure a Barcelona (per ara, perquè estàs aprenent que la vida dóna moltes voltes) i a Barcelona és gairebé inviable comprar-se un pis. De fet, potser no cal comprar-se un pis. De fet, potser és un desig que ens van ficar a dins des de petits. The Spanish Way of Life. El somni espanyol. I dius espanyol i no català, perquè aquest somni l'ha construït tot l'Estat.

Ara el teu germà formarà part d'aquest somni (o d'aquest malson), però la veritat és que no t'ho mires des d'una perspectiva política. És el teu germà i, malgrat les hipoteques, malgrat els bancs, ara ell té ganes de viure sol (i de poder convidar algú a casa, ja s'entén, sense que hi siguin els teus pares). El teu germà se'n sortirà. Això no és cap somni. N'estàs segur.

Walking on a dream és una cançó que acaba amb un fade out. No t'agraden les cançons que acaben amb fade out, però aquesta té alguna cosa que et toca. És molt molt molt "pastel" (et falten paraules per definir-la). Només cal veure el vídeo. Volies citar alguna novel·la "pastel" però t'adones que només llegeixes obres dures. Deus ser un tio dur. La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, és una de les novel·les més dures que has llegit.