No signes

Tens tres obres de teatre publicades, però només una d'elles té el format de llibre-llibre. Llibre d'aquests que es venen un dia com avui. Recordes la il·lusió que et va fer quan et van dir que es publicaria, perquè no pots negar que l'edició és molt maca. S'acompanya, fins i tot, amb un punt de llibre a conjunt amb la coberta.

La coberta. Això sí que no et va agradar. No li veies la relació amb l'argument. L'obra explica la història d'un home que descobreix que la seva parella és immortal. La dona immortal aprofita els seus poders i es posiciona com a  salvadora del món. L'home se sent ridícul al seu costat, se sent desplaçat, molt desplaçat, i acaba convertint-se en un terrorista. Vol estar a l'alçada de la seva dona. Vol ser important.

T'havies imaginat moltes cobertes possibles però mai el dibuix que l'acompanya. Tot i així, segueixes contentíssim amb haver publicat aquesta obra. És normal, no n'has publicat mai cap més, de fet.

No vas signar llibres per Sant Jordi, l'any que va sortir publicada. Els autors de teatre no signen llibres, almenys habitualment. No saps què es deu sentir. No saps què es deu sentir quan vénen centenars de persones perquè els escriguis el mateix a la primera pàgina, no saps què es deu sentir quan no ve ningú durant l'hora que estàs firmant el llibre. No ho saps.

Sí que saps, en canvi, què se sent quan els de l'editorial et truquen i et diuen que estan a punt de destruir els exemplars que no han aconseguit vendre del teu llibre. Te'ls poden fer arribar o cremar-los, el que prefereixis. És un moment curiós, patètic, però reconeixes que tenir més de cent exemplars de la teva obra, amb la coberta inesperada, a les prestatgeries de casa teva et fa gràcia.

Tot i així, aprofites el post d'avui per convidar a qui vulgui a buscar-ne un exemplar. És Sant Jordi. Regales llibres. Editors tenen un concert molt i molt bo. The boxer és la millor cançó del disc In this Light and on this evening.