T'estimes

Avui, al carrer, t'has vist a tu mateix. Davant teu, hi havia un noi vestit una mica més modern que tu i has sospitat que anàveu cap allà mateix. No us assemblàveu en res físicament, ell era més jvoe, ell era més guapo, però eres tu mateix. Fèieu el mateix i estàveu connectats per una activitat que fas tradicionalment i que, explicant-la aquí al teu blog, quedaràs fatal. 

Cada cop que el noi de davant teu passava per davant d'una porta o d'un aparador amb vidre, girava el cap i s'hi mirava, buscava el seu reflex, segurament per assegurar-se que estava bé, que estava guapo vaja, que tenia tots els pèls a lloc, que les ulleres de sol que duia li quedaven bé, que la samarreta la portava ajustada en la mesura corresponent, etc.

Tu potser no et mires tant com feia aquest noi (sisplau, que algú et digui que no et mires tant). De fet aquest noi era una mica més fashion-victim que tu. Només cal dir que anava amb ulleres de sol de muntura verda i amb uns pantalons d'aquests roblegats que deixen veure els turmells. Tu no vas tant a la moda, però també et mires als vidres del carrer.

El noi aquest feia cares quan s'hi mirava. Feia "una" cara, vaja, aquella cara de "em miro al mirall i em poso guapo per agradar-me". Aquella cara. Tu no saps quina cara tens. I no estàs preguntant(-te) si ets guapo o no. Et preguntes si tens una cara simpàtica, si tens una cara agressiva, si tens una cara comuna, una cara avorrida... Potser mires això quan vas pel carrer i gires al cap cap a les portes que tenen vidre. Potser és que ets presumit i t'estimes massa, però, sobretot, potser és que ets un insegur. Ho ets. I el noi que anava davant teu, també.

Loving és un tema del dj alemany Johannes Heil. Va néixer a Frankfurt. A Frankfurt només hi vas passar una nit. Vas dormir al terra del pis d'un amic d'una amiga. Al terra, literalment. Eres molt jove. També eres molt jove quan vas llegir El vigilant en el camp de sègol, però hi ha moments del llibre que no has oblidat mai. Un clàssic.