La passió

La teva mare s'està tres dies a casa amb tu. No ho havíeu fet mai. Vau arribar junts a Barcelona i vau fer un volt per les parades de Sant Jordi. Rectifiques: vau intentar fer un volt per les parades de Sant Jordi. Va ser fascinant. Si ja costa caminar-hi tu sol, entre la multitud, no pots descriure com costava seguir tots dos al mateix ritme. I mira que s'espavilava com mai, pobra. Va ser divertit.

Quan vau arribar a casa t'ho va dir: volia veure el futbol. Vas riure. Primer perquè, com sempre, no sabies que hi havia futbol. Bé, ho devies saber però el teu cervell ho havia esborrat. I també vas riure perquè era tan evident que la teva mare voldria veure el futbol, si jugaven, tan evident... No t'havies imagina't la primera nit que la teva mare passaria a casa teva amb un partit de futbol posat. Però et va fer il·lusió, en el fons.

Vas poder veure la passió amb la que ho viu, malgrat que, dit per ella i per mil tuits que has llegit després, es mereixien perdre, van jugar fatal, etc. La teva mare sent passió pel futbol, sent passió pels jugadors. Parlava d'en Xavi, d'en Piqué i d'en Messi tota l'estona. D'en Messi en deia: "Avui no juga" (parlava metafòricament). Però les càmeres l'enfocaven contínuament. Es veu que havia estat uns dies sense jugar. Havia de recuperar el ritme.

Ahir vas aprendre moltes coses del futbol, vas entendre com els apassionats del futbol senten els seus jugadors a prop, vas comprovar que, sentint-los tan a prop, no els molesta gens que la majoria de vegades que sortia Messi, per exemple, se'l veiés escopint o deixant anar tots els mocs que devia haver acumulat els últims dies. Fascinant. Una imatge fascinant.

El futbol és passional. La passió fa que se saltin fronteres, que e sperdin vergonyes. Mai una imatge d'una persona mocant-se havia valgut tants calés. 

Roland, I feel you no és només un vídeoclip o un curtmetratge, és una canço de Get Well Soon que posa la pell de gallina. No saps ben bé per què però et fa pensar en Sense Sang d'Alessandro Baricco.