26 d’abr. 2013

Estàs sol


Has vist que l'home picava a la porta de la fleca, obria la porta, cridava l'atenció de la noia jove que despatxava i li deia : "Vols que et repassi les guies?". La noia no ho ha acabat d'entendre, però ha posat cara de sorpresa. "Si vull què?" "Si vols que et repassi les guies". Hi ha hagut una moment que la noia jove s'ha incomodat molt. L'home que ha picat a la porta no era especialment atractiu i a la noia li deu haver passat pel cap una escena eròticament desagradable. "Les guies?" "Sí, les guies de la persiana". Finalment la noia ho ha entès i, una mica brusca, li ha dit que no, que ella ja tenia les guies bé. L'home que ha picat a la porta se n'ha anat, sense haver repassat les guies i sense haver guanyat ni un duro. Se n'ha anat tot sol, sense haver conquistat a la noia jove.

T'has sentit molt identificat amb l'home que ha picat a la porta. El món en el que treballes, el del teatre, el del guió, el de la cultura, t'obliga a tu i a tots els que hi treballeu a anar picant portes cada dos per tres. Malgrat que fa anys, per sort, que fas coses, moltes vegades les cares dels altres, als que els hi piques la porta, és de tant o més sorpresa que la de la noia de la fleca. Quan tu els intentes explicar el teu projecte primer mai t'entenen, els l'has de tornar a explicar, amb més detalls, i després, sovint, et diuen que no, que gràcies, a vegades d'una manera una mica brusca, a vegades no. I tu te'n vas, tot sol, a picar la porta d'una altra fleca.

Potser la decepció, però, no és la mateixa. És més forta en el teu cas que en el de l'home de les guies. Tu vas a vendre un projecte que has creat deixant-hi la pell, posant-hi mil històries teves. L'home que engreixa les guies no s'estima el greix que fa servir quan li diuen que sí. Quan li diuen que no, per tant, el cop deu ser menys dur.

Per sort, a l'home de les guies li deuen dir que sí més d'una vegada. Per sort, a tu també t'han dit que sí molts cops. Engreixar les guies de les persianes és necessari. La cultura, també.

Depeche Mode ha tret un nou disc, Delta Machine. Té cançons molt bones com Alone, però vindria a ser una mica el de sempre. Aquest cap de setmana, a Fabra i Coats (Sant Andreu, Barcelona), sí que s'hi podran sentir peces i composicions molt noves, que no són el de sempre. Avui divendres i demà dissabte té lloc el Festival Mixtur (Músiques de recerca, instal·lacions, dansa i vídeo creació). 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada