Quan vas venir a viure al pis on vius ara, hi havia dues botigues de vins al costat. Sembla una bestiesa, però et feia il·lusió. Beure vi cada vegada t'agrada més. Matisa-ho: veure vi de tant en tant amb bona companyia, veure bon vi... potser és un gust massa burgès, però el tens. Tot i així, no hi pots gastar gaires diners.
Quan vas venir a viure on vius ara te'n podies gastar més, i algun dia ho feies. Compraves vi del bo. Et vas fer, fins i tot, una targeta client de la botiga més propera. Al cap de tres mesos va tancar. Van penjar el cartell de "Es lloga local" durant un temps i ara hi ha un establiment de pestanyes postisses. Molt útil.
Tot i així, tenies l'altra botiga de vins una mica més avall. El noi que venia vins allà no era tan simpàtic, però t'havia aconsellat bons vins. Ara fa dues setmanes que la botiga també ha tancat. Hi ha un cartell que diu "Es lloga". A partir d'ara, segur que no compraràs vi, almenys de manera tan fàcil. No tens tanta pasta i, a més, t'han tret les botigues que tenies a prop. Les coses han canviat molt. En molts sentits.
A Barcelona de fet (ho confirmes ara que véns de fer una passejada al sol), hi ha centenars o milers de cartells de "Es lloga". El panorama és desolador. Per sort, les botigues de vins estan tancant i no ens podem llençar a la beguda. Acabaríem malament, si no.
Quan surts no beus gaire. Al concert de Jamie Woon, fa temps, vas beure. Res patètitc, però recordes que et vas emborratxar. El que encara no has fet mai és beure una copa de vi llegint. Sembla mentida, però no ho has fet, ni amb vi del Condis. El que sí que has fet és beure vi mentre cuines. Mentre cuines també escoltes música. Las recetas de el comidista, de Mikel López Iturriaga, és un llibre que segueix aquesta filosofia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada