Ahir vas fer una proposta. Vas parlar amb uns amics teus i els vas dir de quedar per veure-us d'aquí una setmana per fer uns gintònics. Estàs boig. T'expliques:
1. No estàs boig per proposar fer uns gintònics. Estan de moda, tu vols estar a la moda i és l'única beguda alcohòlica que realment t'agrada.
2. Vas proposar fer-los de tarda. Això ja seria estar una mica més boig, però és una tradició que vas aprendre a Alemanya amb unes altres amigues i t'agrada repetir-la.
3. No estàs boig per haver-ho proposat a aquests amics. Bogeries més grosses heu fet que no podries explicar en un sol post.
4. conclusió: Estàs boig perquè ho has proposat una setmana abans. I no són d'aquells amics amb qui no us veieu mai i amb qui heu de programar-ho tot amb molt de temps, no. Us veieu molt i, per tant, la teva proposta va sonar a bogeria. Una mica absurda vaja. Cal que ho programis tot tan aviat?
Realment funciones així. La teva agenda un dia traurà fum. Més aviat, un dia tu trauràs fum. T'agrada preveure les coses, organitzar-les, liderar-les i t'acabes atabalant tu i atabalant als altres. Si mires el calendari dels propers dies, entre una cosa i altra, el tens molt ple. I (abans això no et passava) t'angoixa una mica.
És la teva manera de fer les coses però saps que es poden fer d'una altra manera. També saps que per molt que vulguis et costarà canviar, perquè tenir plans et satisfà. També et pot satisfer que surtin improvisats, és cert, t'ha passat moltes vegades. Però si la improvisació es pot planejar, molt millor. Estàs boig. Ja ho has dit alguna altra vegada en aquest blog.
No saps si Amirali punxarà a Barcelona algun dia. T'has contingut i no has mirat la seva agenda de sessions. La teva agenda lectora aquests dies anirà plena perquè han caigut uns quants llibres per Sant Jordi. Un any va caure Quan cau la nit, de M. Cunningham, una de les millors històries que has llegit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada