Estàs cansat

Tens la sensació que has passat tres anys al Primavera Sound. En realitat han estat tres nits (i una part del dia), però has vist tants concerts i has caminat tants quilòmetres d'un escenari a l'altre que el teu cos ha envellit uns quants segles més des que va començar el festival.

Envellir també vol dir enriquir-se. Vas pagar uns quants euros per poder assistir a tot el festival, però has de reconèixer que estan molt ben invertits. Has vist concerts espectaculars, fins i tot de grups que ja havies vist abans. James Blake, Hot Chip, Nick Cave t'han quedat a retina, s'han filtrat a la teva sang i els hi duràs un bon temps. Són grans bandes que et convencen que, per molt cansat que estiguis avui, l'experiència del Primavera val la pena. Sempre aprens moltes coses.

No has après, però, a portar taps d'ampolla. Al festival, no t'hi deixen entrar amb ampolles d'aigua amb tap. Uns homes amables, a l'entrada, et treuen el tap i te'l llencen a les escombraries. El mateix passa als bars. Et venen l'aigua sense tap. La solució és ben fàcil: portar taps de casa a les butxaques. Però cada any te n'oblides. Pitjor: te n'oblides d'un dia a l'altre del mateix Primavera.

És curiós perquè la gent s'oblida sovint de moltes coses. Ahir, a la Sexta, veies un documental sobre l'Aznar. L'Aznar torna a atacar, vol començar de nou en la política activa. L'Aznar va col·laborar en l'atac contra l'Iraq, l'Aznar va defensar que tenien armes de destrucció massiva, l'Aznar volia fer creure a tothom que ETA estava al darrere de l'11M, l'Aznar tenia col·laboradors que ja llavors van ser sospitosos de corrupció política i que ara han estat a la presó. De fet, fa anys i anys que el PP forma part de centenars de processos per corrupció, però encara no ha passat res per llençar-los tots a les escombraries com si fossin taps d'ampolla a l'entrada al Primavera.

És el segon o el tercer post que fas que parla del PP. Esperes que sigui una experiència tan enriquidora com el Primavera Sound i que algú entengui que alguna cosa s'ha de fer. Ja n'estàs una mica cansat de tot pplegat.

Phoenix va fer un concert que us et va deixar de pasta de moniato. És un grup que normalment escoltaves de passada, però que té un directe acollonant. També és acollonant la manera de narrar de Per Petterson a Yo maldigo el río del tiempo.