No sents res

Has anat a fer un cafè en una terrassa de l'Avinguda Gaudí. Hi ha hagut un moment que han caigut quatre gotes, però de seguida que ha sortit el sol, has decidit compartir la dispersió mental que tens aquesta setmana amb el món.

T'has assegut en una terrassa en la que ja vas seure un cop. De fet, hi vas seure amb la mateixa persona amb qui havies quedat avui. Ets humà. Ets un animal de costums. Has decidit no trencar-te el cap buscant un altre bar. Has recordat que en aquest bar feien uns entrepans amb pa de coca molt bons. Has vist, un cop assegut, que al costat d'aquest bar hi feien obres. Has sentit el soroll de les obres.

Has hagut d'esperar que arribés l'amiga amb qui has esmorzat. Quan ha arribat, us heu saludat i no us heu sentit. Les obres estaven en el moment de màxima esplendor. Primer uns paletes cridaven, després una màquina feia ciment. Després un camió descarregava. Heu estat una hora i mitja comunicant-vos amb mil interferències pel mig. Us hi heu acostumat, però està clar que les neurones havien de treballar el doble. I cobraven el mateix.

Te n'adones que estàs acostumat a tenir soroll al teu voltant. Quan ets a casa sempre poses música. En aquest bloc, escrius els textos amb la música (la del post) de fons; quan dius: "vaig a la butaca a llegir", et poses música; quan ve algú a sopar, també; quan neteges, encara més; quan fas l'amor, també.

Necessites música al teu voltant. No li'n vols dir soroll, però en certa manera ho és. Si al teu voltant hi ha soroll, el teu cap no ha de pensar en tu mateix. I això és molt còmode.

Space is only Noise és un disc enorme de Nicolas Jaar. Nicolas Jaar és molt jove, va néixer el 1990. El 1990 tu ja volies ser veterinari o detectiu. El 1990 llegies un llibre repetidament: El forat de les coses perdudes, de Joan armangué. No saps què t'ha agafat per recomanar un llibre infantil.