Has llegit al web del 324 que Espanya és el setè millor país del món per tenir fills. Has de confessar que t'ha sorprès. Expliquen que els elements que han posicionat Espanya en el setè lloc (EUA ocupa el número 30) són: l'educació, la salut i la situació econòmica de les mares del país.
Ho has tornat a llegir unes quantes vegades. Moltes. La situació econòmica (s'entén que bona)? L'educació? La salut? Que encara queda alguna cosa de tot això, a Espanya?
Encara queden mares que tenen fills, això és veritat. L'altre dia vas anar a veure una amiga teva que fa un mes i mig que ha tingut la Isona. La vas tenir en braços gairebé tota l'estona. Confessa que no tens instint paternal, però que tenir una criatura tanta estona a sobre, sentir-la tan a prop et fa caure la bava. Et va encantar. Confessa que més d'un cop has dit que t'agradaria estar embarassat. I no tens cap instint transexual, no és això. Simplement que no et pots imaginar què vol dir crear un ésser, dintre teu. I encara menys què vol dir treure'l.
La teva amiga t'explicava amb detall què vol dir parir. T'explicava que no només va sortir el nen, quan ella empenyia. Ja ho sabies, però ella t'ho va confirmar. En el part surt de tot. De tot. I et vas preguntar, també, què fan els pares que graven un part. A les imatges, s'hi deu veure de tot. De tot. Quan tornen a mirar aquest vídeo tan íntim? Què pensa el fill, o la filla, quan és gran i veu a la seva mare en aquell vídeo?
Rabbit Hole no és música electrònica. Fa dies que no en penges cap de massa electrònica. Hi tornaràs. Demà mateix. Rabbit Hole és una cançó de The Temper Trap i també és una obra de teatre de David Lindsay-Abaire. És una història trista d'una parella a qui se li ha mort el seu fill de quatre anys. Se'n va fer una pel·lícula, també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada