Tens un nom

Et dius Carles. Molts amics, encara que soni ridícul reconèixer-ho, et diuen Carlitus. T'ha quedat de quan eres un adolescent, de quan feien bromes amb el teu nom i el conill amb problemes de sobrepès que sortia a Veterinaris, que es deia així. Era un conill blanc. Tu tens les dents separades i ets blanc de pell. Qualsevol que no et conegui s'acaba de fer una imatge terrible de tu. Al perfil d'aquest blog hi surt una foto teva, per qui vulgui quedar-se tranquil.

Et dius Carles Mallol. Quan poses el teu nom als programes de mà dels teus espectales, sempre poses Carles Mallol. No hi poses el segon cognom encara no saps ben bé per què. Perquè no ficar-lo t'ha portat problemes, a vegades. Hi ha un altre Carles Mallol que és coreoògraf i algun cop tu has cobrat (i retornat) els drets d'autor dels seus espectacles i al revés també deu haver passat. 

Et dius Carles. No et dius Pere. No saps per què t'han dit Pere moltes vegades. T'ho han dit sobretot en el món del teatre, a les taquilles o alguns periodistes. En podries especificar alguns casos, però no tens prou espai. Suposes que et confonen amb en Pere Riera. No saps per què, però si és així ahir vas estrenar Barcelona al TNC amb el públic dret.

Un dia, en un enterrament (no era el teu), tampoc et van dir Carles. El director d'un teatre et va dir Víctor. Aquesta confusió ja no saps amb què associar-la.

Avui, un amic ha penjat la crítica d'un llibre en la que la periodista el lloava per un conte però li deia Salvador en comptes de Gerard. Estàs començant a pensar que hi ha un complot en contra vostra. En contra de la vostra identitat. Potser hauríem de parlar amb els que manen, amb el Govern, i demanar una mica de respecte. Som el que som i ens diem com ens diem.

Don't call my name és una cançó de Pool, que es diu igual, la versioni Stimming o no la versioni Stimming. Pool són alemanys. Penges molts grups alemanys. Els seus noms a vegades costen de dir. El de Pool, no.