Avui t'has aixecat una mica més tard que altres dies perquè ahir va començar el Primavera, amb un John Talabot que va aconseguir fer un concert diferent dels altres que li havies vist. Avui el dia ha començat, però, amb una imatge que esperes que els concerts del Primavera d'avui aconsegueixin esborrar del teu cap:
Als matins de Tv3, han entrevistat la Camacho. Quan estudiaves Comunicació Audiovisual, recordes haver fet més d'una assignatura sobre el poder de la narració en imatges, evdientment. Sense paraules, es poden dir moltes coses. De fet, és una idea que no cal anar a la Universitat per aprendre-la, però que allà la vas desenvolupar fins a límits insospitats, límits que ara fan que l'aparició d'una dona tan operada es converteixi en una imatge en 3D d'allò més incòmode i terrible.
Cada vegada que la veus, reconeixes un monstre entre les formes de la cara de la Camacho. Un monstre terrible que, malgrat haver-se bolcat en treballar amb descura el poder de la seva imatge, malgrat subratllar que el que li importa més, a aquesta dona, és operar-se per estar guapa (és a dir, per estar horrible), malgrat tot això, ella segueix tenint una llengua bífida, plena de verí i de falta de vergonya que un dia li contaminarà tots els líquids que porta sota l'epidermis i la podrirà per sempre més.
Avui, la cara aquesta ha tingut la cara de dir la següent frase: "No sé per què en diuen sobresous, quan són sous". S'ha justificat dient que ella treballa molt, fins i tot els diumenges. I t'has preguntat si és l'única que treballa els diumenges. T'has plantejat destrossar-la molt més en aquets post, però tens la sensació, que amb aquesta cara es retrata soleta, pobra dona.
Rodriguez Jr. és el primer Dj francès que penges al teu blog. Coral Cruz ha tret un llibre on parla de la narració amb imatges. Imágenes narradas, es diu. Imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada