2 de maig 2013

Has anat i has tornat



Ahir vas pujar a Figueres i avui has baixat de Figueres. Has fet servir l'AVE/AVANT. És la tercera vegada que l'agafes i és que realment val molt la pena, no només perquè el bitllet d'anada i tornada amb el tren convencional val 30 euros i aquest 32, sinó perquè has agafat l'AVANT a Figueres a les 12.55h i has posat els peus a casa teva a les 14.05. A quin segle vivíeu fins ara?

L'AVANT també és increïble per altre coses. La més destacable és el seu inacabable ventall de recursos humorístics utilitzats a través de la megafonia. Primer de tot, avui t'han posat una ràdionovel·la. Dues veus, una de masculina i una de femenina, llegien un fragment d'un text de Vicente Molina Foix. Avorrit, insuls, inexplicable. Quin sentit té?

Tot i així, aquesta no és la seva millor arma. La sorpresa que ja has anat vivint les diverses vegades que has agafat l'AVANT és el domini nul que tenen dels idiomes les persones que anuncien les parades. Com a molt, dominen el castellà. Fan un esforç per parlar el català i fan el ridícul parlant anglès i, sobretot, francès. Un gran ridícul. Et posa nerviós. Avui, els passatgers reien de viva veu. Us miràveu entre vosaltres, no podent-vos empassar el que sentíeu.

Això et suscita diverses preguntes i diverses respostes: 1. Per què no tenen aquests missatges gravats? Sempre hi ha les mateixes parades... 2. Per què no saben idiomes? 3. Per què no exigeixen idiomes? És un mitjà de transport nacional amb connexió internacional. Sisplau, poden fer més el ridícul? Sí, el podrien fer més si ho intentessin amb l'alemany. Esperaràs el dia que la Merkel ho imposi.

Oliver Koletzki parla alemany. Tailàndia, un conte de Murakami inclòs a Després del terratrèmol, comença amb una megafonia d'avió amb problemes de pronúncia, també. És la narració que més t'ha agradat d'aquest volum. Murakami parla japonès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada