No ho aguantes

A vegades et canses a tu mateix. Quan no tens un all tens una ceba. A vegades dius frases d'aquestes. No gaire sovint. Sempre et diuen que has perdut l'arrel. 

Avui no saps si et fa mal l'arrel, la geniva, o el queixal en sí, però sí, des d'ahir tens mal de queixal. I no ho aguantes gaire. No n'havies tingut mai i, com que ets hipocondríac, ja ho vas dir (en aquest post), el món del teu voltant s'ensorra. S'ensorra cada vegada que tens alguna coseta, però el mal de queixal no és cap coseta. Ahir et vas posar de mala llet i tot, que és perillós tenint en compte que encara tens dues dents de llet. Ahir no tenies ganes de fer res. No tenies ni ganes de parlar. No tenies ni ganes d'anar al dentista. Perquè val una pasta, no ho negarem, val molta pasta.

Per què val tanta pasta anar al dentista? Per què hi va haver tant de rembori quan es va plantejar la possibilitat de pagar per les visites al CAP i no hi ha revolucions universals pel preu del dentista? Has de dir que, tot i ser hipocondríac, vas al metge quan realment ho encessites, perquè saps que, si no, el metge et dirà coses, i d'aquelles coses que et diu tu n'entendràs el que vulguis i arribaràs a casa i, encara que t'hagi dit que estàs bé, buscaràs tres peus al gat i acabaràs tenint alguna altra malaltia que el metge ni tan sols ha insinuat.

Els metges normalment fan molt bona feina. No la van fer quan eres petit, però. Devies tenir 8 o 9 anys. El pare del teu veí us deixava a tots dos a davant de cole amb el cotxe. Aquell dia hi havia molt de trànsit i us va deixar més amunt. El teu veí, que es diu Pere, i tu,vau córrer, vau travessar el carrer sense mirar i una moto se us va emportar a tots dos. Anava a molt poca velocitat, però a tu et va fer mal a la mà i a en Pere a l'espatlla. Us van dur a Urgències i a ell li van fer una radiografia ràpidament. Li van fer a l'espatlla esquerra, quan tu sabies perfectament que la que li feia mal era la dreta. Però ell, que era tímid, no va dir res, i li van confirmar que a l'espatlla esquerra no hi tenia res. Encara avui esperes que no tingui res greu a l'espatlla dreta. Potser hauria d'anar al metge a fer-s'ho mirar. Sort que no és el dentista. Serà un especialista, i tal com estan les coses avui, li donaran hora per d'aquí uns mesos. A tu fa temps que et van enviar a l'otorrino i no t'ha trucat ningú per doanr-te l'hora. Va tot molt bé.

I can't resist és una cançó fosca de Tiefschwarz. Tiefschwarz són dos germans. Germans, gairebé bessons és la novel·la de M. Mercè Cuartiella que va guanyar el Premi Llibreter 2012. No se l'esperava gens, però sí que se'l mereixia molt.