No ets perfecte

Avui la filla de la veïna de baix t'ha demostrat dues coses. La primera d'elles, que no ets perfecte. És una cosa que ja sospitaves, però ella ho ha acabat de confirmar. Normalment tens resposta i solució per gairebé tot, però avui t'ha enganxat en blanc. La segona, que potser no ets un home. O almenys un home modèlic. 

Ho ha fet amb una sola pregunta, quan ha tocat el timbre de casa teva aquest matí i t'ha demanat una clau anglesa. Una clau anglesa? Saps que és una clau anglesa, però no saps si en tens cap. No saps ni on l'has de buscar. Sí, ets així. Li has dit que s'esperés un moment, has anat a l'habitació petita i has buscat en una caixa de sabates on hi guardes aquest tipus de material. El que tens, que és pràcticament res. Evidentment no hi havia cap clau anglesa. Has sortit de l'habitació petita, amb cara de pena, i li has demanat disculpes. No en tens cap. Ho has dit de tal manera que semblava que demanessis disculpes per la bomba atòmica i per l'esfondrament de Bangla Desh. Ella, malgrat la teva intensitat, ha dit que cap problema, però t'ha demanat si podies ajudar-la a instal·lar unes coses a la seva habitació. Segur que tu sabries fer-ho, t'ha dit. Has empassat saliva. Ho has fet tres o quatre cops i finalment  li has reconegut la veritat: no sóc l'home que et penses que sóc, no en tinc ni idea, pensa que he de fer venir a amics perquè m'instal·lin les coses, no et puc ajudar, ho sento, no tinc clau anglesa, no sabria ni com posar-m'hi. Ella t'ha fet cara de pena, també, de compassió. Saps que no tornarà mai més a demanar-te una cosa així.

Quan ha marxat, t'has replantejat la teva vida. Realment no saps instal·lar, desintal·lar ni arreglar res. Miraràs als webs dels centres cívics si hi ha algun curs en aquest sentit. No vols viure sabent que ets tan imperfecte ni tan inútil. Al món hi ha moltes coses per arreglar i vols col·laborar-hi.

Perfect imperfections no és dels temes més coneguts de Maya Jane Coles, de fet et sembla que no l'has sentit gaires vegades. Però tot el que fa ella és bo. No tot el que fa Bret Easton Ellis et sembla tan bo, però Lunar Park sí.