8 de març 2013

Quan acabes


Les coses s'acaben. S'acaben els iogurts i en vas a comprar i t'equivoques i en compres de naturals però ensucrats, que, acceptem-ho, són dolents. S'acaba el temps de presentar una sol·licitud i tu tens tots els papers a punt però te'n falta un. S'acaba l'hivern i la gent es queixa perquè fa massa calor. S'acaba l'estiu i la gent es queixa perquè vol més vacances. S'acaba el paper de vàter i has de fer servir paper de cuina.

Hi ha coses que acaben bé i coses que acaben malament. Una nit acaba malament quan beus massa alcohol. Una nit acaba bé quan fas un petó a algú que t'agrada i l'endemà et truca. O el truques. 

A vegades sembla que les coses no s'acabin. Les històries d'amor, les històries de parella, quan són llargues, costen d'acabar. Ningú no te n'ha ensenyat. Ni a acabar-les, ni a fer-ho bé ni a fer-ho malament. No en saps. Saps que se'n pot aprendre. El dia que en sàpigues, ho escriuràs a algun lloc. O potser millor que t'ho guardis per tu.

Quan s'acaba l'aigua a casa, pateixis un moment, però baixes a la botiga de sota i en compres una garrafa (massa cara potser). Quan acabes una relació, no saps a quina botiga has d'anar. I no per comprar-ne una altra, sinó per treure't aquesta cosa de dintre. Aquesta cosa.

Aquesta cosa que tens quan acabes un text. Ara feia temps que no acabaves cap obra de teatre. L'has acabada. L'adrenalina la tens a dalt de tot. Per primer cop, però, també tens molts nervis a dintre. No l'havies tingut mai tant, aquest neguit, aquesta espera. Ara quan acabes les coses, et poses molt nerviós.

Massive Attack han acabat molts àlbums. Unfinished Sympathy és de l'àlbum Blue Lines, del 1991. El 1991 Hening Mankell va escriure la primera novel·la de la saga Wallander, Asesinos sin rostro. Te n'agrada més una que no és de Wallander, Un àngel impur.

                                           

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada