5 de març 2013

La culpa


Els veïns de la teva escala un dia van decidir que tancarien la porta de baix amb clau. Al teu bloc no hi ha comunitat de veïns, les decisions es prenen aleatòriament i sembla que no es poden discutir. S'estableixen com una doctrina, religiosament, sense dret a rèplica.

L'única rèplica que ets capaç de pronunciar és l'acte de no tancar la porta de baix amb clau a les nits i els caps de setmana. Ho vas fer durant un temps, però hi va haver dos factors que et van fer canviar d'actitud: el primer, una trobada amb la veïna de baix, la del gos, la pianista, vestida amb un abric de pell dels bons, que et demana, sisplau, que ho facis, qua tanquis la porta de baix, perquè poden entrar lladres, poden entrar violadors i fins i tot poden entrar els que van al bar gay de sota. Molt perillós, tot plegat. El segon motiu és que, per molt absurd que trobis tancar la porta, per molt que pensis que si tanques la porta (que, de fet ja està tancada, per això existeixen els intèrfons), si tanques la porta, un dia hi haurà una emergència a casa, un incendi, un desmai, un col·lapse cerebral (ets hipocondríac), i els bombers, o els de l'ambulància, no podran entrar prou ràpid perquè la porta estarà tancada amb clau i no hi haurà ningú més a l'edifici a part de tu, que t'has desmaiat... Malgrat que penses això, no pots evitar sentir-te culpable per no tancar-la. I aquest és el segon motiu.

Et sents culpable, abans que passi, pel dia que tu no hauràs tancat la porta de baix i hi haurà un robatori al pis de sota. I els robaran el piano i el gos. A partir d'aquell moment, estaràs lliure del seu acompanyament sonor, però ple de la culpa de no haver seguit la doctrina que regeix el teu bloc de pisos. 

Hem de viure amb la culpa. Ens han batejat així.

No vas poder anar al concert de Crystal Castles. Són canadencs i estàs segur que la ràbia que desprenen les seves cançons s'assembla a la ràbia poètica amb la que A. M. Homes escriu El fin de Alice, novel·la que t'ha pertorbat i enamorat, sobretot després de saber que A. M. Homes i tu vau néixer el mateix dia (amb alguns anys de diferència).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada