La cultura no és morta

Ja no saps quina ràdio escoltar als matins. No t'agraden les tertúlies. N'has provat unes quantes, però, sobretot els dilluns, et posen nerviós. Tens la sensació que, més que opinar sobre la realitat, opinen sobre ells mateixos. S'agraden. A tu sempre et costa força agradar-te a tu mateix, però a ells no els costa gens. Parlen amb tota la seguretat del món. Saben que l'arreglaran, el món, o com a mínim es creuen que tenen el poder per fer-ho. Parlen de corrupció política, d'estafes econòmiques, de futbol. Parlen molt de futbol. Però no parlen mai de cultura. O en parlen ben poc. Un dia van dedicar més de 20 minuts a parlar amb en David Bisbal. Un altre van parlar només 30 segons amb en Sergi Belbel sobre els problemes al TNC. Els tertulians que no t'agraden no creuen que s'hagi de fer res per la cultura. I saps que no és per modèstia, que si no en parlen és perquè no volen, no perquè es pensin que no en poden dir res.

Saps que t'agradaria que els mitjans pensessin més en la cultura, perquè se't fa estrany que ara que la cultura (recolzada per les entitats públiques) s'està morint, els mitjans no hi dediquin programes sencers, fins i tot maratons. Hi ha més gent que mai amb ganes de dir coses, amb ganes de fer-ne, està ple de projectes que tiren com poden, i veuen, de prop, com la cultura s'està dessagnant. Hi ha activitats programades, reunions, comitès, però als mitjans no en parlen gaire. Als matins, no en parlen gens. El dia que la cultura mori, però, segur que li faran una retrospectiva amb música de Bach de fons.

Tu prefereixes seguir treballant per salvar-la amb Kleerup+Lykke Li de fons. La música t'ajuda a escriure, a dir coses. Aquest dijous, a les 19h a l'FNAC de L'Illa, Gerard Guix dirà coses. Presenta la seva trilogia juvenil El Prodigi, L'Enginy, El Talent. Una altra de les seves millors novel·les, però, és Dia de Caça.