És estrany que encara hi hagi gent que es pensi que la teva feina no val res. I no vol dir que el que facis no estigui bé o no pugui agradar. Vol dir que hi ha gent que es pensa que, com que treballes en el món de la cultura, això es paga d'una altra manera. Vol dir que es pensen que amb la il·lusió i les ganes n'hi ha prou per pagar la feina d'un dramaturg. Ets dramaturg. Has escrit obres de teatre, has fet algunes adaptacions, i a vegades has cobrat i a vegades no. A vegades has cobrat molt bé, a vegades no tant. Has pogut fer coses, estàs content. Molt. De tot, del que has cobrat i del que no. Quan no has cobrat res és perquè tu mateix engegaves el projecte, hi ficaves dos collons i endavant. Quan has cobrat, a vegades també havies engegat tu el projecte i a vegades t'ho havien encarregat. Això està bé i s'agraeix. La teva feina, la cultura, també es paga.
Et sembla bé, per exemple, que alguns teatres facin pagar per les estrenes, és clar que sí, et sembla bé tenir sempre present que darrere de la cultura s'hi sua, s'hi dediquen hores i, per tant, s'ha de pagar, per molta il·lusió que hi hagi. Saps (no vius tancat en una caixa de vidre) que ara mateix no hi ha peles, però això no vol dir que la teva feina no valgui res, que hagis de treballar sota el supòsit que la il·lusió del projecte t'ho pagarà tot. No et fa res fer coses sense diners, no és això, n'has fet moltes i en tornaràs a fer, però se't fa estrany que gent que no coneixes, gent que et proposa coses, ho faci considerant que la cultura és un hobbie. I ho és, sí que ho és, tant de bo hi hagués més gent enganxada a tot plegat, a llegir, al teatre, al cinema, però la cultura també és una feina. I la gent que hi treballa ha de poder cobrar. Si no, tot és molt estrany.
El matrimoni entre Jim Morrison i els djs Adana Twins sí que és estrany però no pots parar d'escoltar la versió de People are Strange. La cultura, de fet, està plena de coses estranyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada