Et dius Don Juan Carlos

Avui has parlat amb l'Edmundo per telèfon. Una d'aquelles trucades tan divertides, d'aquelles que t'agraden tant i tant que en voldries tenir una o dues cada dia. L'Edmundo t'ha dit Don Juan Carlos repetidament durant tota la trucada.  L'Edmundo no devia ser conscient del que estava provocant. No et preocupa tant l'error en sí, sinó les seves conseqüències. Tu has respost a les seves preguntes amb la teva habitual apatia (habitual apatia en aquests casos, en aquets tipus de trucades, tu ets més aviat simpàtic en general) i no saps si això ha estat a l'alçada del protocol que et corresponia com a Don Juan Carlos. També et preocupen les reaccions químiques que pugui patir el teu cos a partir d'ara. T'has revisat el maluc durant tot el matí. Per ara el tens sencer. Has trucat a les teves filles i als seus marits, esperant que algun d'ells t'expliqués la veritat sobre les seves habituals gestions empresarials dubtoses. Has buscat la teva dona grega i has vist que no era a casa. No se't fa estrany. Deu estar amb algun altre home. Has pensat un moment en els teus súbdits, però només un moment, i has demanat perdó a la tele, públicament, amb aquella boqueta tan petita. 

Després de totes aquestes gestions, però, t'ha vingut una preocupació tan gran, que no saps si podràs viure igual a partir d'ara. Més que una preocupació és una por, una por terrible: ara que et dius Don Juan Carlos, quan la monarquia mori, tu també moriràs amb ella? O quan l'altre Juan Carlos ja no hi sigui, seràs tu la seva reencarnació? Val més que tornis a trucar a l'Edmundo per aclarir les coses.

No t'ha agradat que l'Edmundo et digués Don Juan Carlos. Monarchy tampoc no t'agrada especialment, però The Phoenix Alive et porta bon rotllo, gairebé tant com el surrealisme de Kurt Vonnegut a la novel·la Esmorzar de campions. No et pots creure que algu en fes una pel·lícula, d'aquesta novel·la. No saps com s'ho va fer, per això un dia la miraràs.