La veïna de baix té un home i unes quantes filles. La veïna de baix té més de 60 anys. Té més de 70 anys. La veïna de baix té un home que té més de 70 anys. La veïna de baix té unes filles que no tenen seixanta anys, però que la visiten molt, o que viuen amb ella. Te les trobes molt sovint a l'ascensor. Quan puges amb ascensor passes pel seu pis. No el veus. És el que tenen els ascensors. Tu vius al tercer. Ells viuen al segon. L'ascensor ha de passar pel segon pis abans d'arribar al tercer. Quan passes pel seu pis ja el sents.
La veïna de baix té un gos. L'home de la veïna de baix té el mateix gos. Les filles de la veïna de baix, també. El gos borda quan passes amb l'ascensor pel segon. El gos borda quan obres la prota de casa teva. El gos borda quan vas a la cuina. El gos borda sempre que el deixen sol. Els veïns de baix tenen més de setanta anys i no són mai a casa. T'alegres de l'esperit jove que tenen a aquesta edat. No paren de fer coses. Vols ser com ells, quan sigui (més) gran. No vols tenir un gos. O, com a mínim, no vols tenir un veí que tingui un gos que bordi tant, o que bordi tant i de manera tan aguda. I que no pari.
O si has de tenir un gos perquè algú ha decidit que als setanta anys tindràs un gos, no vols deixar-lo sol ni acostumar-lo a plorar (bordar), pobre gos, sempre que s'hi senti. Si el teu gos borda de la mateixa manera, un dia el ficaràs dins d'una bossa de plàstic del Bonpreu, el taparàs amb una manta i esperaràs que s'ofegui. Te'l cuinaràs per sopar i menjaràs gos. Això només ho faràs amb el gos que tindràs quan tinguis setanta anys. No amb el de la veïna de baix.
Et repeteixes posant Michael Mayer, però no et repeteixes tant com el gos dels veïns de baix. John Irving és un autor que ningú no pot negar que es repeteix més que l'all, però tampoc es pot negar que ha escrit novel·les tan brillants com Una dona difícil. No recordes si hi surt cap gos, però sí que recordes que vas plorar llegint-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada