1 de febr. 2013

Els xinesos


De tant en tant vas a comprar alguna cosa als xinos. És un univers inifinit. T'hi perds. T'hi perds perquè la varietat de l'oferta és inabarcable i t'hi perds perquè quan preguntes si tenen alguna cosa no t'ententen. És així, els xinesos no t'entenen.

Tu tampoc no entens com hi vas tan sovint, a les seves botigues-univers, i tornes a caure al mateix error. T'has comprat un necesser. Es veu que encara es fan servir. És lleig, el necesser que t'has comprat. Però no només és lleig, sinó que només d'arribar a casa se t'ha trencat una de les dues cremalleres que té. Un altre dia t'hi vas comprar un paraigua marca Jani Markel i no el vas poder fer servir mai perquè només d'obrir-lo et van petar dues vares. Avui te n'has comprat un altre. Un Jani Markel, també. Et captiva la seva mida. Són petits. Els xinesos també, majoritàriament. Les persones xineses, vols dir, no les botigues dels xinesos, que són enormes i, si volguessis, podries comprar-t'hi tot el que necessites per a un viatge. 

La cançó que has triat avui et fa pensar en un viatge. No acostumes a explicar el que et diuen les cançons, però aquesta, ho has de confessar, t'emociona, i et va bé per dir que potser ara estaràs uns dies sense escriure al bloc. Creus que és una molt bona cançó. Esperes que algú l'escolti.

Michael Mayer és un molt bon dj alemany. Hauschka és un gran pianista, també alemany. Junts són enormes. No cal dir res més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada