12 de juny 2013

La vida



Aquesta nit has somiat amb una noia xinesa. La perseguies mentre ella corria. L'atrapaves, et mirava, somreia i després tu l'equarteraves. Posaves els trossets de la noia xinesa en una bossa i tornaves a la casa de colònies on dormies. T'hi estaves amb una amiga, que et veia amb la bossa i tu dissimulaves. Duies la bossa a la mà tota l'estona, fins que se't feia insuportable i prenies una decisió: amagaries els trossets de la noia xinesa al riu. Mentre anaves cap al riu, tenies por. Quan l'has esquarterada no, curiós. T'has despertat de cop, cagat (de por). Acabaves de matar una noia xinesa.

No saps si aquest somni tan terrible té alguna cosa a veure amb el que et va provocar una presentació literària a la que vas anar fa un parell de dies. La gent potser et dirà que ets un intel·lectual pedant, però has de reconèixer que només vas a presentacions de llibres d'amics. De fet, et preguntes qui va a presentacions de llibres que no siguin d'amics. Res en contra, tan de bo. Era una presentació d'un recull de relats. Abans de cada relat, al llibre, hi ha una breu biografia de l'autor en qüestió. Vas fullejar el llibre i, per casualitat, vas anar a parar a la pàgina d'un autor que no coneixies, Salvador Iborra. Curiós, vas començar a llegir la seva biografia que, per sorpresa teva, acabava molt ràpidament i amb una contundència que et va deixar molt intranquil. L'última frase deia: "Salvador Iborra va morir assassinat a Barcelona el 2011". Vas empassar saliva, incapaç de processar-ho. No estàs acostumat a tenir assassinats tan a prop. I mira que només ho acabaves de llegir en un llibre, i no el coneixies de res. Però el fet que existeixin els assassinats, que hagin mort un autor, un noi jove, el fet de convertir una mort de pel·lícula (un assassinat) en alguna cosa tan real, t'ha deixat molt trasbalsat. 

Fins avui, de fet, no t'has atrevit a buscar com va morir. Aquella curiositat tan humana. Va defensar un amic a qui li intentaven robar una bicicleta. Sense paraules.

La vida, collons. La vida.

Justice té com a icona una imatge que, per força, relaciones amb aquesta història fosca. Justice vénen al Sónar a fer una sessió com a Djs. Agatha Christie va aconseguir banalitzar la mort amb la seva literatura. No saps si devia tenir-li gaire por. Un puñado de centeno va ser la primera novel·la que vas llegir d'ella. Te la va regalar el teu pare.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada